Partint de la lectura de Future Home of the Living God (2017), aquest article analitza el futurisme indígena de l’autora anishinaabe Louise Erdrich des de les humanitats mèdiques i amb una perspectiva de gènere. En aquesta distopia ecocrítica, diferents institucions mèdiques patologitzen el cos femení des d’una mirada occidental i el sotmeten a la violència obstètrica, és a dir, a pràctiques entorn de la maternitat (l’embaràs, el part i el puerperi) summament violentes i intrusives. En aquest article, analitzaré el model mèdic occidental present a Future Home of the Living God per demostrar la manera com l’espacialització colonial i el futurisme reproductiu participen activament en la violència obstètrica, una clara forma de biocolonialisme. Amb aquest article, vull posar de relleu com les estructures i pràctiques mèdiques desplegades pel colonialisme d’ocupació, a diferència del que passa als espais tradicionals femenins indígenes americans i en l’activisme maternal anishinaabe, conformen espais subjugadors i opressors que dessacralitzen i instrumentalitzen l’anatomia femenina i la maternitat.
Partint de la lectura de Future Home of the Living God (2017), aquest article analitza el futurisme indígena de l’autora anishinaabe Louise Erdrich des de les humanitats mèdiques i amb una perspectiva de gènere. En aquesta distopia ecocrítica, diferents institucions mèdiques patologitzen el cos femení des d’una mirada occidental i el sotmeten a la violència obstètrica, és a dir, a pràctiques entorn de la maternitat (l’embaràs, el part i el puerperi) summament violentes i intrusives. En aquest article, analitzaré el model mèdic occidental present a Future Home of the Living God per demostrar la manera com l’espacialització colonial i el futurisme reproductiu participen activament en la violència obstètrica, una clara forma de biocolonialisme. Amb aquest article, vull posar de relleu com les estructures i pràctiques mèdiques desplegades pel colonialisme d’ocupació, a diferència del que passa als espais tradicionals femenins indígenes americans i en l’activisme maternal anishinaabe, conformen espais subjugadors i opressors que dessacralitzen i instrumentalitzen l’anatomia femenina i la maternitat. Read More
Related posts:
“This soul trapped in glass, / which is her true creation”: The Importance of Self-narration in the Medical Practice from a Literary and Gender Perspective. A Case Study
El alcance de las humanidades médicas en la era post-COVID-19: ¿Más allá del género?
Teatro patográfico y salud de la mujer: del “sick tourism” al “withnessing” en The Year My Vagina Tried to Kill Me y Performing Endometriosis
Espacios para el arte, desde la arquitectura a lo inmaterial : reflexiones sobre el lugar = Espais per a l’art, des de l’arquitectura a l’immaterial : reflexions sobre el lloc
Validación del “cuestionario para evaluar la atención prestada por los servicios de atención a mujeres mayores víctimas de violencia de género”
Between Sickness and Sin: The Pathologization of Illicit Love in James Joyce’s Dubliners