Between Sickness and Sin: The Pathologization of Illicit Love in James Joyce’s Dubliners

Bookmark (0)
Please login to bookmark Close

En molts dels relats que conformen Dubliners (1914), de James Joyce, s’hi inclouen diverses relacions il·lícites o no normatives. Aquest tipus de vincle emocional no tenia cabuda a la Irlanda catòlica de finals del segle XIX, i tota relació no ortodoxa es castigava en tant que es considerava pecaminosa i socialment inacceptable, segons l’estricta moralitat de l’època. Aquest article analitza alguns dels relats més significatius de Dubliners per disseccionar les maneres en què la doble moral imperant al Dublin finisecular castigava qualsevol subjecte que es desviés de la norma social establerta en relació amb el matrimoni, ja fos mitjançant la seva reclusió en l’espai domèstic/privat, imposant-hi un matrimoni normatiu o, fins i tot, empenyent-lo a la bogeria, l’alcoholisme o el suïcidi.

​En molts dels relats que conformen Dubliners (1914), de James Joyce, s’hi inclouen diverses relacions il·lícites o no normatives. Aquest tipus de vincle emocional no tenia cabuda a la Irlanda catòlica de finals del segle XIX, i tota relació no ortodoxa es castigava en tant que es considerava pecaminosa i socialment inacceptable, segons l’estricta moralitat de l’època. Aquest article analitza alguns dels relats més significatius de Dubliners per disseccionar les maneres en què la doble moral imperant al Dublin finisecular castigava qualsevol subjecte que es desviés de la norma social establerta en relació amb el matrimoni, ja fos mitjançant la seva reclusió en l’espai domèstic/privat, imposant-hi un matrimoni normatiu o, fins i tot, empenyent-lo a la bogeria, l’alcoholisme o el suïcidi. Read More